dimecres, 7 de desembre del 2011

La força del llenguatge multimèdia: la caricatura

-->
Encara que el terme “caricatura” va ser inventat per Annibale Carracci al començament del s. XVII, diversos artistes antecessors com Leonardo da Vinci, Alberto Dürer i Lucas Cranach van realitzar un gran nombre d'elles.

Em vull centrar en aquest últim. A Cranach (1472-1553) el podem considerar com a un pintor/dibuixant conflictiu, fins i tot, a l'actualitat. Un exemple d'això ho vàrem tindre al metro de Londres al juny del 2010 on no hi deixaren posar un cartell publicitari amb la imatge de la seua Venus. Cranach va pintar fa cinc-cents anys la seua Venus, una jove que mostra confiada i desafiant la seua nuesa enfront els dogmes obscurantistes de l’Església. És per això un símbol del Renaixement alemany i, en conseqüència, europeu.

Però on em vull centrar és en una proposta que em va esmentar el professor Albert Hauf al màster: la importància de la caricatura de Cranach a la Reforma Protestant feta per Martí Luter.

Martí Luter com ens assenyala la viquipèdia va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seues ensenyances es va inspirar la Reforma Protestant. Va inaugurar la doctrina teològica i cultural anomenada luterana i va influir en les altres tradicions protestants. La seua exhortació perquè l'Església tornés als ensenyaments de la Bíblia, va impulsar la transformació del cristianisme i va provocar la Contrareforma, com es coneix la reacció de l'Església Catòlica Romana enfront de la Reforma Protestant. Les seues contribucions a la civilització occidental van anar més enllà de l'àmbit religiós, ja que les seues traduccions de la Bíblia van ajudar a desenvolupar una versió estàndard de la llengua alemanya i es van convertir en un model en l'art de la traducció. El seu matrimoni amb Caterina Bora el 13 de juny de 1525 va iniciar un moviment de suport al matrimoni sacerdotal dins de molts corrents cristians.

Però, per atraure la gent va emprar una sèrie d'eines que les podem considerar, amb imaginació, com una forma de llenguatge multimèdia del s. XVI.

Luter va utilitzar per a transmetre el seu pensament: el llenguatge musical, llenguatge escrit i llenguatge visual.

Llenguatge musical

Atés que la lírica religiosa gosava d'un gran prestigi en la litúrgia del poble, Luter va compondre nombrosos himnes i cançons en llengua alemanya que després donava a la impremta. Ja cap al 1523 corrien impresos alguns dels seus càntics.

Llenguatge visual: la caricatura

En aquesta propaganda va emprar també el gravat i la caricatura amb l'ajuda del seu amic Lucas Cranach, el Vell. Luter s'entretenia en composar versos o breus comentaris, sempre satírics, agressius i fins grollers contra el Papa i les institucions de l'Església, que adornaven els dissenys del pintor com el Passionari de Crist i de l'Anticrist, la Pintura i descripció del Papat amb els seus membres, la Imatge del Papat, etc., i en els que es recrea amb les burles del Papa-ruc, del monge-vedell... Són al voltant de 12 dibuixos al peu dels quals hi són els versos de Luter que ell va nomenar, alguna volta, el seu Testament. Són dibuixos plens de deliri oníric en què cada figura té un significat religiós i “antipapista”, però també se'n poden reconéixer altres més íntims. El papat és per a Luter l'Anticrist que ve a acabar la història en el desastre. Ho podem veure en aquestos dibuixos on Cranach compara el papat amb Satanàs.


El que fa la teologia luterana és connectar el capitalisme naixent -la usura o interés en les transaccions comercials, que reina un poc en totes bandes però de manera eminent a Alemanya- amb el diable.

De tot es va fer servir Luter per a estendre la seua doctrina. Però, sobretot, la impremta va ser per a ell allò que l'espasa havia sigut per a Mahoma.

La impremta, doncs, la llengua, la cultura literària i les caricatures, sense cap dubte, es beneficiaren de la Reforma protestant.

dimarts, 15 de novembre del 2011

Les TIC i la motivació lectora: El relat digital

Un treball que he de fer al màster consisteix a motivar la lectura dels alumnes amb l'ús de les TIC. La meua intenció en aquesta entrada és que algú em puga recomanar alguna idea nova que haja aplicat a l'aula i explicar la resposta dels alumnes.

En aquestes pàgines web he vist informació molt útil a l'hora de treballar les TIC a l'aula:

http://laparaulavola.blogspot.com/
http://ticdiversitat.wikispaces.com/
http://peliverge.wikispaces.com/

És en aquesta última pàgina web on podeu trobar exemples de relat digital. El relat digital és una història personal que es construeix a partir d'imatges (digitals o escanejades), documents digitalitzats, vídeos, una banda sonora i, el més important, un guió narratiu que ens permet organitzar tot aquell material d'acord amb la història que volem explicar.

Respecte a la meua experiència amb aquest tipus de dinàmica cal dir que l'he treballada a classe amb diferents propostes de lectura, la intenció era llegir per a produir altres relats. La resposta de l'alumnat ha sigut positiva. Encara que era una novetat, no tingueren cap problema. Però abans de tot hem de contextualitzar perquè l'institut on vaig fer els relats digitals era a la Vega Baixa, allí s'ha de fer, pràcticament una adaptació a tots els alumnes, per això la idea de llegir per a produir i no per a reproduir m'agradava; a més, la major part dels estudiants es deixaven el Valencià a l'arribar a Batxillerat.

Els alumnes de tercer llegiren el volum 8 de les Rondalles d'Enric Valor (llibre un poc difícil per aquestos alumnes) i els alumnes de quart llegiren 66 poemes imprescindibles. Poesia per a joves, un llibre molt recomanable i complet. La dinàmica la comprengueren molt bé, els vaig proposar aquest tutorial fet per Antoni de la Torre i, tot i que el programa “Fotos narradas3 para Windows” és un poc classista (no serveix fora de Windows), els alumnes agafaren la idea i treballaren amb altres programes pareguts: escanejaren dibuixos (Rondalles) o buscaren fotografies (Poesies), agafaren el guió (la Rondalla en el cas dels de 3r), ficaren subtítols i introduïren una banda sonora o llegiren el text.

 La finalitat d'aquest treball era mobilitzar l'alumne, dinamitzar la lectura a fi de motivar a un estudiant que considera el Valencià com una llengua aliena. Els alumnes em digueren que havien dedicat moltes hores per a fer el treball però que els havia agradat molt.

Aquest és la meua experiència a l'hora de motivar la lectura amb l'ajuda de les TIC.

Ara bé, què n'opineu?

dilluns, 14 de novembre del 2011

Projecte Gutenberg


-->
Ja fa temps que no publique cap cosa en aquest bloc. Ara que estic fent un màster a filologia intentaré transmetre allò que estic aprenent i que, a més, estiga relacionat amb les noves tecnologies.

Hauf ens presentà el projecte Gutenberg. Encara que no ho vérem a classe amb determinació, el projecte Gutenberg (segons la viquipèdia) és un recull de llibres electrònics lliures que va ser ideat el 1971 (després va passar a la xarxa). Recull obres que han passat al domini públic, especialment obres de referència i clàssics de la literatura. La versió principal és en anglès, tot i que estan sorgint seccions en altres llengües majoritàries. És a dir, és un projecte ambiciós que planteja l'ús de sistemes digitals per a emmagatzemar la totalitat del coneixement humà disponible en biblioteques, arxius, obres literàries i altres produccions culturals i intel·lectuals.

Les obres que poden trobar-se són totes de domini públic, sense copyright o drets d'autor de cap tipus. Així, podem baixar llibres en català a partir d'aquesta entrada amb una varietat de formats (html, epuf -llibre electrònic-, kindle, pulker, QiOO Mobile, Plain Text UTF-8...). Podem copiar i usar els textos amb molta facilitat, l'única restricció que es posa en la redistribució és que el text ha de romandre inalterat, i ha de contenir l'encapçalament del Projecte Gutenberg.

Desgraciadament, la major part dels llibres estan escrits en anglés. Però supose que la producció en català anirà incrementant-se a poc a poc. La Biblioteca de València acaba d'adquirir un escàner.

diumenge, 17 de juliol del 2011

Teoria del llenguatge multimèdia


Estem vivint una transformació de mentalitat del món en la mesura que les noves tecnologies entren en la nostra vida. En efecte, aquest canvi és una conseqüència de tindre cobertes les necessitats primàries (fisiològiques i de seguretat) i, d'aquesta manera, poder projectar un creixement cap a noves fonts d'enriquiment. Així ho explica Maslow en la seua obra Una teoria sobre la motivació humana escrita en 1943, fa més de 65 anys. Aquesta teoria, que encara no l'hem jubilada, interpreta que l’ésser humà a mesura que va satisfent necessitats en va desenvolupant de noves i de més elevades. Aquestes necessitats es representen en forma de piràmide.
Bàsicament en aquesta jerarquia les necessitats més elevades són les que volem satisfer a mesura que anem cobrint les més bàsiques o les inferiors de la piràmide.

És en aquesta autorealització on es desenvoluparen les noves tecnologies. La informàtica primer com a element d'emmagatzemar la informació i programació, després com a element d'usuari (ofimàtica) i per últim com a element interactiu (Internet), ha transformat la societat a mesura que crea diferents necessitats de comunicació.
La comunicació ja no només és oral o escrita, sinó que s'ha adherit una altra forma: la comunicació multimèdia que explicaré més tard.
Aleshores podem dir que, actualment, s'ha produït un canvi de mentalitat causat per l'augment de la tecnologia, però, s'ha produït algun canvi a la docència? És obvi que no.
La figura del professional de l'educació (pedagogs/gues, psicopedagogs/gues, mestres, educadors socials, etc..) podria tindre més oportunitats i disposar de més possibilitats al seu abast per desenvolupar la seua tasca pedagògica a un major nivell. No obstant això, a la Comunitat no hi disposem de tota la formació del professorat ni dels mitjans necessaris (pissarres digitals, ordinadors per als departaments, Internet) a l'institut, etc.
Un cop dit això, un dels àmbits on l'educació és cada vegada més necessària es l'àmbit tecnològic. A través de les noves tecnologies l'educació està aconseguint arribar a més persones i està creant una nova manera de transmetre continguts, aprofitant les noves potencialitats que aporta el llenguatge multimèdia. Així, autors com Insa i Morata indiquen que el llenguatge multimèdia facilita la transmissió d'idees i conceptes, incrementa la retenció reforçant la idea, facilita l'interès i la motivació, fa possible l'observació de processos a escala normal amb economia de temps i esforç.
Ara be, què és el llenguatge multimèdia?
Una definició molt senzilla i explicativa és la següent:
Anem a explicar els diferents tipus de llenguatge d'una forma escrita (tradicional) i d'una forma multimèdia.

El llenguatge el podem dividir en:
  • Llenguatge oral
  • Llenguatge escrit
  • Llenguatge multimèdia
Es veu la diferència?
Antoni de la Torre explicà al curs “Ensenyament de la llengua en una aula diversificada” que els alumnes estan cansats de la paraula [escrita o oral] perquè estan acostumats a la imatge.
Però per construir el coneixement i aportar-li plena significació, els materials multimèdia han de seguir un conjunt de requisits. El psicòleg Richard E. Mayer, professor de la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara, va coordinar un equip d’investigadors que, després d’exhaustius estudis, van desenvolupar la teoria cognitiva dels aprenentatges multimèdia i que es fonamenta en:
  1. Els humans processem la informació separadament a través de dos canals diferents: la informació visual i la sonora.
  2. Tenim una capacitat de processament simultani limitada per a cada canal.
  3. L’aprenentatge interactiu, que aprofita les intel·ligències múltiples, suposa estar atent a la informació que rebem, seleccionar-la i organitzar-la en representacions mentals per integrar-les en altres ja processades.

-->
-->
Ara bé, com a docent de llengua em pregunte: Com podem treballar el llenguatge des d'aquest punt de vista?
 En aquest blog intentaré mostrar algunes idees pròpies i altres vistes a la xarxa però treballades a classe.
Estic obert a tot tipus de comentaris.