dimarts, 27 d’agost del 2013

Didàctica en Menéame


Activitat inicial
Fes un clic a meneame.net. Després d'haver visionat la pàgina web contesta les següents preguntes:
  • Quina estructura organitzativa -elements principals, pestanyes, ginys, etc.- hi té?
  • De quin tipus són les notícies? Quines etiquetes hi predominen?
  • Fes un seguiment de les notícies del principals mitjans de comunicació. Quines notícies coincideixen?


Els criteris utilitzats en la selecció i difusió de notícies en un mitjà de comunicació és el següent:
  • Veracitat: fiabilitat de les agències o els informadors i la comprovació quan la font és propera.
  • Importància: segons l'opinió dels redactors especialitzats en la valoració de les notícies.
  • Imparcialitat: en el tractament informatiu dels esdeveniments.
Els criteris que utilitzen els mitjans de comunicació per a la publicació de les notícies són els apuntats: la seua veritat o falsedat (la veracitat), la seua importància i la imparcialitat en el tractament informatiu. Pel que fa a la selecció dels esdeveniments públics, no existeixen criteris definits. Tot depén de la institució que seleccione. Els receptors, en aquest sentit, ens trobem completament indefensos davant la voluntat o la línia ideològica de les poderoses empreses de comunicació o dels emissors privilegiats per elles (governs, sindicats, partits polítics...).
  • A partir de quin criteri se seleccionen les notícies en aquest agregador?

Quan llegim un blog, una notícia al diari en paper o en digital, escoltem una notícia en el podcast, veiem una pel·lícula en un cinema, veiem un concurs a la televisió o mirem publicitat al facebook, a l'ordinador, no fem cap altra cosa que participar en un procés comunicatiu. Si intentem d'analitzar qualsevol d'aquestes situacions, que, per quotidianes, ens poden semblar tan banals, a partir del clàssic model de la comunicació interpersonal, prompte ens veurem amb dificultats per identificar-ne els seus elements i per donar compte de la complexitat comunicativa que comporten.
El model de comunicació interpersonal tradicional és el següent:

A partir d'aquest model, en qualsevol acte de comunicació un emissor produeix un mis­satge tot emprant un codi, és a dir, un conjunt de signes i regles per combinar-los amb sentit. Aquest missatge, vehiculat a través d'un suport físic, el canal (ones acústiques, wifi, paraula escrita, línia telefònica...), és interpretat per un receptor, el seu destinatari, que ha de compartir el codi de l'emissor perquè el procés siga efectiu. La comunicació es produirà en una determinada situació o context que posa en relació els participants de forma immediata o diferida, directa o indirecta, en funció que aquests compartisquen o no temps i espai respectivament. La interacció queda explicada amb l'intercanvi de rols entre emissor i receptor.
Però en el cas d'un agregador de notícies ens resulta insuficient per explicar qualsevol de les situacions adés esmentades? La primera dificultat apareix en intentar definir un emissor en cada cas. Qui és l'autor d'una entrada com aquesta?

El gestor d'aquest agregador?... el director de l'economista.es?... el redactor de la notícia?... el maquetador?... En quina mida ho són els membres de l'agregador? I dels que fan els comentaris? Qui actua com emissor?... meneame.com? Eleconomista.es? A qui s'adreça el missatge?... a cadascú en particular?... a tots nosaltres indiscriminadament? I encara més, hi tenim cap possibilitat de resposta? Com? A més estem parlant de processos comunicatius on es barreja la paraula, la imatge, els sons, els recursos gràfics...
Com funciona meneame? He fet un esquema que, a grans trets, mostra el funcionament:

Menéame.net: és un agregador de notícies basat en la filosofia 2.0 de cooperació i col·laboració en cercar, filtrar i difondre notícies.
Usuari menéame: t'has d'enregistrar per poder pujar notícies i per votar negativament. D'altra banda, no cal ser usuari per poder menear o visionar les notícies.
Notícia: no han de ser una propietat dels usuaris sinó que, normalment, són notícies ja publicades en altres pàgines web. Hi ha un apartat on es pot visualitzar els llocs web més visitats. La notícia que apareix en l'agregador va acompanyat d'un resum que funciona per seleccionar i discriminar la lectura de l'usuari. Personalment, considere que menéame funciona com una xarxa social amb un tipus determinat de notícies amb una ideologia determinada, lliure de pressions comercials; aquest fet permet denunciar allò que els mitjans de comunicació no fan per interessos comercials. Les notícies són una mescla entre la lectura diagonal pròpia dels diaris gratuït del tipus 20minutos i un hiperenllaç que facilita una lectura més profunda del tipus twitter. Els comentaris són un punt molt important dins de la filosofia de l'agregador, de vegades aporten més informació que la notícia que s'està comentant (veure eolosbcn), d'altres són irrespectuosos i superficials.
Cua de pendents: Quan un usuari de Menéame envia una notícia, aquesta passa a una secció especial anomenada Cua de pendents visible per a tots els usuaris i des d'on serà votada per aquestos. Tant els registrats com els anònims poden votar les notícies, però només els registrats poden votar negativament i comentar-les (Wikipedia).
Selecció de la notícia: el criteri de selecció el marquen els usuaris a partir d'un dispositiu basat en un algoritme anomenat karma que valora la participació positiva, és, en poques paraules, la teua reputació. El karma no està exempt de controvèrsies, perquè és ací on es valora la afinitat dels usuaris en la ideologia de la xarxa social; el karma augmenta i disminueix segons l'acceptació o rebuig dels usuaris: pujar una notícia que és votada, votar positivament una notícia que acabarà essent portada, votar negativament una notícia que serà rebutjada i que voten els teus comentaris augmenta el karma; d'altra banda el disminueix els vots negatius a les teues notícies, votar negativament els teus comentaris, votar negativament els comentaris que no tenen quasi vots negatius... Podem veure que t'has d'adequar a la ideologia dels usuaris per poder tindre vot, d'altra banda no hi pots participar pel mateix funcionament del sistema que no et deixa si no tens karma.
Notícies amb problemes: els usuaris registrats tenen l'opció de reportar una notícia amb problemes, la qual cosa és considerat com un “vot negatiu”. Actualment una notícia pot qualificar-se de:
  • Irrellevant: Destinat originalment a aquelles notícies d'escàs nivell informatiu o de poca rellevància general.
  • Antiga: Pensat per a aquelles notícies que succeeixen en un moment determinat en el temps però que s'envien amb cert retard (per exemple, una notícia sobre un esdeveniment esportiu de 2 setmanes d'antiguitat)
  • Pesada: Originalment ideat per a aquelles notícies que, sense ser duplicades, insisteixen sobre un mateix tema.
  • Sensacionalista: Per a notícies que només busquen cridar l'atenció, sense cap intenció d'informar.
  • Spam: La idea d'aquest vot és la de penalitzar no només els enviaments clarament comercials, sinó també les activitats d'autopromoció o d'autobombo.
  • Duplicada: Per a notícies que tracten sobre un mateix tema, independentment que provinguen de diferents llocs.
  • Microblogging: Notícies distorsionades pel qual envia la notícia posant un titular i / o un entradeta que no correspon amb la notícia enviada.
  • Errònia: Notícia el títol o descripció no corresponen amb el lloc enllaçat.
  • Còpia / Plagi: Aquest tipus de vot va ser pensat per a aquelles notícies o llocs que obtenen el seu contingut copiant literalment d'altres, sense citar la font. Les traduccions, d'altra banda, no serien susceptibles de rebre aquest vot. (Wikipedia)
Considere que per a un usuari novell poder pujar una notícia en la portada és difícil. Una pestanya que es diu “fisgona” la pots usar com a marcador de menéame adequant-la als teus gustos, pots veure les notícies publicades, la portada, les meneades, els comentaris, etc., segons com la configures. També pots trobar gent amb qui parlar sobre qualsevol aspecte, preguntar, exposar coses, debatre sobre allò que desitges, etc.

D'altra banda, et presente un altre esquema que ensenya el model de comunicació als MASS media:
Com a emissors tenim els usuaris que escriuen les notícies en blogs, youtube, premsa digital, etc., són productes comunicatius per ser llegits, en principi, públics amplis, que es valen d'una plataforma per elaborar els seus productes.
Amb el nom de comunicadors no sols ens referim a aquells que «donen la cara» (pre­sentadors, locutors, actors...), sinó a tots els que en major o menor grau (redactors, creatius, muntadors, guionistes, fotògrafs...) participen en la confecció de notícies, pro­grames, campanyes publicitàries, pel·lícules.
Al conglomerat de la part emissora també s'ha d'incloure la participació d'uns agents socials (govern, partits, sindicats, empreses, organitzacions, fins i tot les pròpies institucions comunicatives...) que actuen en un doble sentit: d'una banda com a font inicial dels missatges, encomanant o provocant l'actuació mediadora d'alguna institució comunicativa (quan convoquen una roda de premsa, encarreguen una campanya publicitària o emeten un comunicat, en serien alguns exemples); d'altra com a reguladors dels mitjans de comunicació a través de lleis, regles i pressions informals per controlar l'actuació d'aquests.
Cada mitjà disposa d'un canal, en virtut de les seues característiques tecnològiques i de les funcions atribuïdes socialment, d'uns codis d'expressió, d'unes estructures comunicatives i d'uns gèneres propis. Analitzem a continuació aquests elements:
  • Codis: en la comunicació de masses interrelacionen una gran varietat de codis per produir missatges, textos complexos. Al cinema, per exemple, hi intervenen codis relatius a la imatge (il·luminació, color, composició, escala, punt de vista...), al so (música, efectes sonors), a l'articulació narrativa (muntatge) a més, evidentment, dels codis verbals i paralingüístics. La premsa fa ús del codi verbal escrit, de codis gràfics i, amb la incorporació de fotografies, de codis visuals.
  • Estructures: cada mitjà estableix unes estructures espacials i temporals on encabir els seus productes. La televisió organitza els missatges en un eix temporal: un programa té una freqüència d'emissió, una franja horària, una durada i fins i tot pot tenir unes èpoques anuals específiques d'emissió, factors tots ells que determinen la rellevància dins l'estructura televisiva. La premsa escrita, en canvi, organitza la seua informació en un eix espacial: primera plana, contraportada, pàgines interiors, seccions, pàgines parelles i imparelles, posició a la pàgina, extensió, acompanyament gràfic.
  • Gèneres: cada mitjà disposa d'uns gèneres propis en què s'inscriuen els missatges i que actuen com a marc de referència mitjançant el qual la comunicació s'estableix sota uns models coneguts pel públic destinatari. La televisió cataloga els seus programes com a espais informatius, culturals, concursos, magazins, sèries, telefilms... La premsa escrita distingeix entre gèneres informatius i gèneres d'opinió. Al cinema trobem comèdies, musicals, melodrames, pel·lícules de suspens, de terror...
Pel que fa al receptor, no ens en podem referir a un d'individual, sinó que hem de parlar en termes d'audiències, i això comporta una sèrie d'implicacions importants que caracteritzen de forma específica aquest tipus de comunicació.
  • En primer lloc, el fet d'arribar a públics amplis suposa un procés d'amplificació dels continguts dels mitjans, ja que augmenta la importància d'individus, missatges i successos que hi apareixen.
  • En segon terme, l'interés per arribar als màxims possibles d'audiència condiciona el caràcter dels continguts transmesos, que s'homogeneïtzen, generalitzen, globalitzen i trivialitzen. Així les coses, la qualitat del producte comunicatiu sol mantenir una relació de proporcionalitat inversa respecte a l'amplitud del públic destinatari. Les cadenes i els programes minoritaris, adreçats a públics específics, ho són en tant que no fan concessions per a obtenir uns alts registres d'audiència.
Finalment, la possibilitat de resposta en la comunicació de masses és distinta a la comu­nicació interpersonal. Tot i els mecanismes d'interacció que els diferents mitjans han anat introduint (cartes al director, trucades telefòniques en directe, participació d'espectadors in situ), aquestes respostes s'han de considerar seleccionades, dirigides i integrades en el propi missatge. El veritable feedback en la comunicació es mesura en termes quantitatius (nivells d'audiència, comentaris en xarxa, Twitter, amplitud de les edicions) i en menor mesura s'introdueixen estimacions qualitatives (enquestes sociològiques sobre els efectes dels mitjans i els interessos de les audiències). En definitiva, l'única i més evident resposta de què disposem consisteix a canviar de cadena o, millor, a apagar l'aparell receptor.


Notícies
A dia de 10 d'agost, meneame.net, tenia aproximadament un total de 127200 notícies meneades:
  • 1990 sobre societat
  • 6740 sobre ciència
  • 1160 sobre música
  • 2340 sobre salud i medi ambient
  • 1160 sobre cine
  • 8980 sobre curiositats
  • 15020 sobre oci
  • 820 vídeos
  • 5200 sobre successos
  • 6020 sobre Internet
  • 18480 sobre tecnologia
  • 460 sobre investigació
  • 3080 sobre energia
  • 1240 sobre maquinari
  • 5200 sobre programari
  • 960 sobre seguretat
  • 180 sobre xarxes socials
  • 2200 sobre televisió
  • 2720 sobre humor
  • 1280 sobre esport
  • 800 sobre disseny
  • 2620 sobre història
  • 2280 sobre empreses (actualitat)
Estan segmentades en quatre grups:
i un més esports
Analitza les primeres notícies de Menéame i anota l'evolució d'aquestes.
  1. Ésta es la primera noticia meneada: tags -etiquetes-: oci i curiositats
  2. Los 84 errores de noxtrum: tecnologia i internet
  3. Prova xfce 4.2.3!: tecnologia i programari
  7. Tecnorante y los clones de Digg: oci i curiositats (ací posaria: tecnologia, programari i curiositats)
  8. Del plagio de Troya al montaje lunar: actualitat i societat
  9. Carta a los eurodiputados: tecnologia i programari
  10. Fallos de seguridad en "La Caixa": tecnologia i programari
  11. Richmond Storytellers: actualitat i societat
  12. Ajax. Donde usarlo y donde no: tecnologia i disseny
  17. ¿Por qué maquetar con estándares?: tecnologia i internet
  20. Linux arrasa en supercomputadores: tecnologia i programari
  21. Playboy en Braille: actualitat i societat
  24. Sitios interesantes Google Maps: tecnologia i programari
  25. ¿Qué y porqué el menéame?: oci i curiositats
  28. LOE: proyecto reformado: oci i curiositats
  29. Per la concòrdia: actualitat i societat
  30. Punto arriba, punto abajo: actualitat i societat
  32. La televisión mira hacia Internet: tecnologia i internet
  35. El caso Sokal: actualitat i societat
  38. Cámaras digitales con receptor GPS: oci i curiositats -jo posaria tecnologia-
  39. Desinstalador para el rootkit de Sony: tecnologia i programari
  42. Multiseat X Under X11R6.9/7.0: tecnologia i programari
  43. Valoraciones de Les Blogs 2.0: oci i curiositats -jo posaria tecnologia-
  44. Comparativa de ADSL: tecnologia i internet
  46. Nuevas características en Gmail: tecnologia i internet
  47. Buenos y malos: actualitat i societat
  49. Carrera por el Acid Test: tecnologia i programari


Tendència de les 50 primeres notícies:
  • Fes el mateix amb les 50 notícies més actuals.
  • Quina és la idea primerenca de les notícies de Menéame?
  • Fixa't en les seccions següents del dia 14 d'agost a les 20:35:


  • Quines etiquetes posaries a partir del títol en cadascuna?
  • Compara algunes de les notícies d'aquestes tres seccions actuals i compara-les amb les dels següents grups: Unidad Editorial (El mundo), Libertad Digital (Jiménez Losantos), Vocento (ABC), PRISA (El País), Grupo Godó (La Vanguadia), Radio Popular (La Cope), Editorial Prensa Ibérica (Levante), Ecoprensa (ElEconomista), Grupo Zeta (Interviú), Corporate Comunicator (elplural.com), Hermes de Comunicació (Avui), GIA La Sexta S.A., Display Connector (Público).
    Mira la següent secció:



Analitza una pàgina web de les més visitades com per exemple: http://www.yometiroalmonte.com/.
  • Quin tipus de notícies té?
  • Quines d'aquestes són publicades en menéame?
  • Quin tipus de publicitat té?


Tenim en català el nostre menéame particular: La Tafanera. Has entrat? Entra-hi i comenta algunes notícies. Quina diferència trobes amb meneame.net?
Llig les següents crítiques sobre meneame.net i respon a les preguntes:


  • Què és l'efecte Menéame?
  • Quina comparació entre Menéame i el blog de El País?
  • Quin tipus de lector és el lector de l'agregador segons l'autor?
  • Quin tipus de lectura fan la majoria d'usuaris segons l'autor?



  • Quin tipus d'organització té Menéame?
  • Quins interessos econòmics té aquest agregador? Entra i assenyala la publicitat.
  • Què és el karma? Quin problema té el karma? Creus que condiciona les notícies i la falta de llibertat?
  • Com estan redactades les notícies? Quin tipus d'anàlisi afavoreix la seua estructura?




  • Quin canvi d'usuari ha suposat els “sitios 2. 0”?
  • Com augmenta el karma? Com disminueix?



  • Què vol denunciar amb el terme “hate speech”?
  • Quin és el posicionament de l'agregador a partir del nombre de visitants?
  • Quin és l'incentiu dels usuaris? Comparteixes aquest incentiu?
  • Quina importància se'n donen a les opinions?
  • Quina és el fonament de la llibertat d'expressió?
  • Qui és qui en última instància decideix allò que és publica?


Com va fer Menéame Ricardo Gallí

  • Com es defén l'autor de menéame sobre els posts d'autobombo?




Bibliografia
Nebot, L. i Miralles, J. Contraplà: llengua i imatge. Col. Batxillerat. València: Tàdem edicions, 1998.
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)