Encara que el terme “caricatura” va ser inventat per Annibale Carracci al començament del s. XVII, diversos artistes antecessors com Leonardo da Vinci, Alberto Dürer i Lucas Cranach van realitzar un gran nombre d'elles.
Em vull centrar en aquest últim. A Cranach (1472-1553) el podem considerar com a un pintor/dibuixant conflictiu, fins i tot, a l'actualitat. Un exemple d'això ho vàrem tindre al metro de Londres al juny del 2010 on no hi deixaren posar un cartell publicitari amb la imatge de la seua Venus. Cranach va pintar fa cinc-cents anys la seua Venus, una jove que mostra confiada i desafiant la seua nuesa enfront els dogmes obscurantistes de l’Església. És per això un símbol del Renaixement alemany i, en conseqüència, europeu.
Però on em vull centrar és en una proposta que em va esmentar el professor Albert Hauf al màster: la importància de la caricatura de Cranach a la Reforma Protestant feta per Martí Luter.
Martí Luter com ens assenyala la viquipèdia va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seues ensenyances es va inspirar la Reforma Protestant. Va inaugurar la doctrina teològica i cultural anomenada luterana i va influir en les altres tradicions protestants. La seua exhortació perquè l'Església tornés als ensenyaments de la Bíblia, va impulsar la transformació del cristianisme i va provocar la Contrareforma, com es coneix la reacció de l'Església Catòlica Romana enfront de la Reforma Protestant. Les seues contribucions a la civilització occidental van anar més enllà de l'àmbit religiós, ja que les seues traduccions de la Bíblia van ajudar a desenvolupar una versió estàndard de la llengua alemanya i es van convertir en un model en l'art de la traducció. El seu matrimoni amb Caterina Bora el 13 de juny de 1525 va iniciar un moviment de suport al matrimoni sacerdotal dins de molts corrents cristians.
Però, per atraure la gent va emprar una sèrie d'eines que les podem considerar, amb imaginació, com una forma de llenguatge multimèdia del s. XVI.
Luter va utilitzar per a transmetre el seu pensament: el llenguatge musical, llenguatge escrit i llenguatge visual.
Atés que la lírica religiosa gosava d'un gran prestigi en la litúrgia del poble, Luter va compondre nombrosos himnes i cançons en llengua alemanya que després donava a la impremta. Ja cap al 1523 corrien impresos alguns dels seus càntics.
Llenguatge visual: la caricatura
En aquesta propaganda va emprar també el gravat i la caricatura amb l'ajuda del seu amic Lucas Cranach, el Vell. Luter s'entretenia en composar versos o breus comentaris, sempre satírics, agressius i fins grollers contra el Papa i les institucions de l'Església, que adornaven els dissenys del pintor com el Passionari de Crist i de l'Anticrist, la Pintura i descripció del Papat amb els seus membres, la Imatge del Papat, etc., i en els que es recrea amb les burles del Papa-ruc, del monge-vedell... Són al voltant de 12 dibuixos al peu dels quals hi són els versos de Luter que ell va nomenar, alguna volta, el seu Testament. Són dibuixos plens de deliri oníric en què cada figura té un significat religiós i “antipapista”, però també se'n poden reconéixer altres més íntims. El papat és per a Luter l'Anticrist que ve a acabar la història en el desastre. Ho podem veure en aquestos dibuixos on Cranach compara el papat amb Satanàs.
El que fa la teologia luterana és connectar el capitalisme naixent -la usura o interés en les transaccions comercials, que reina un poc en totes bandes però de manera eminent a Alemanya- amb el diable.
De tot es va fer servir Luter per a estendre la seua doctrina. Però, sobretot, la impremta va ser per a ell allò que l'espasa havia sigut per a Mahoma.
La impremta, doncs, la llengua, la cultura literària i les caricatures, sense cap dubte, es beneficiaren de la Reforma protestant.
